Utilitat d'una bona respiració

Malgrat que sembli que sí el contrari, moltes persones no respiren correctament. Un gest respiratori inconsistent pot provocar turbació quan est tracta de parlar fort (ronquera, fatiga...) Per a cantar és insuficient amb la forma com respirem normalment. També seria necessari practicar diàriament exercicis de respiració profunda (respiració abdominal o diafragmàtica) que permetran obtenir un flexibilització i un millor control del tots els musculs i a més a més un augment de la capacitat pulmonar oferint així una major resistència a la fatiga.

Alguns aspectes que cal tenir en compte

  • Resiració insuficient no aportarà una pressió suficientment forta i regular com per a fer vibrar les cordes vocals i mantenir-les vibrant en la freqüència correcte per a aguantar una nota llarga, per exemple. És habitual contactar durant el cant a capella que la tonalitat abordada inicialment pel solista o el grup té tendència a baixar progressivament. Això és per aquesta carència respiratòria
  • Una respiració curta no permet una suficient duració de la nota cantada. El cantant té difucultats per a poder realitzar un bon fraseig, ben matitzat i musicalment vàlid ja que estarà obligat a respirar amb més freqüència i això trencarà aquest fraseig.
  • Una respiració irregular genera un soplo mal controlat el qual es tradueix en una veu trencada i tremolosa
  • Una respiració excesiva provaca una pressió excesiva la qual cosa provocarà una elevació del to de la veu, alterarà la seva explosió i en general tindrà una catacter velat (ventós)

Consells per a una millor qualitat de producció de la veu

  1. La nuca estira cap amunt
  2. Obertura de totes les cavitats de ressonància
  3. Domini de la laringe i de la tensió de les cordes vocals
  4. Flexibilitat dels llavis i de les mandíbules
  5. Flexibilitat de les espatlles i dels musculs del coll
  6. Bona posició de la columna vertebral (verticalitat)
  7. Musculs abdominals (diafragma) i intercostals tonificats
  8. Bon equilibri de la pelvis
  9. Genolls flexibles
  10. Peus ben posicionats al terra, separats per a una bona estabilitat