Trio de veus femenines



- Fragment de l'obra ELIAS de F. Mendelssohn (1809-1947) (1-9)
En aquest cas les veus intenten simular 3 àngels que venen a ajudar al profeta Elies per a que torni a sentir gust per la vida. Les tres veus són: Soprano - Mezzosoprano i Contralt

El contratenor



Recordem que la veu del contratenor ocupa el mateix registre que la veu de contralt, és a dir, malgrat que és un home qui canta la veu correspons a la d'una dona.

- Come, ye sons of art de Henry Purcell (1659-1695) (1-10)
En aquest fragment entre sons de trompetes els dos solistes evolucionen en un ambient alegre. És de notar l'efecte d'mitació que una veu fa de l'altra

El tenor



És la veu aguda dels homes, per sota del contratenor evidentment.

- Una italiana en Àrgel - G. Rossini (1-11)
Aquest fragment és el final de l'ària (cavatina) de Lindoro, un dels personatges de l'òpera. És de resaltar l'extraordinària flexibilitat de l'intèrpretet

Duo tenor-soprano



- Nicht unserm Namen, Herr - F. Mendelssohn (1809-1947) (1-12)
  1. Primerament escoltem 10 compassos instrumentals per a corda
  2. Intervenció del tenor acompanyat per l'orquestra
  3. Entrada de la soprano sola. Diàleg amb el tenor
  4. Després els tenors i els baixos del cor s'uneixen als dos solistes
  5. El cant finalitza amb l'uníson de tenors i baixos
  6. Després l'oroquestra segueix amb un curt preludi de 5 compassos

En general és de notar l'alegria amb i confiança que desprèn aquest passatge

Veu de baríton



- Fragment del Rèquiem de la Missa Fúnebre - A. Campra (1660-1744) (1-13)
Aquest és una obra per a solistes, cors i orquestra: cordes, flautes, oboe i continu (teclat i violocel). El fragment en concret és una ária per a baríton amb tempo viu i alegre amb el que el solista canta a la "llum eterna". La melodia és torna adornada i melismàtica al cantar la paraula "aeterna" com per a simbolitzar la durada infinita de la llibertat

Veu de baix



És la del baix la veu més greu de totes

- Fragment del "Magníficat" - J.S. Bach (1685-1759) (1-16)
Es tracta en aquesta audició d'un text escrit per a la veu de baix per a expressar amb el seu timbre el seu poder i la seva grandiositat. El solista dialoga amb el continuo (teclat i violoncel) de forma sostinguda i les llargues vocalitzacions es reserven per a les paraules importants ("potens", "santum" ...)